Harmonia Corporativa

Una orquestra o un cor és un model d’organització òptim, perquè cadascun dels membres, a partir de la seva pròpia especialització, posa el millor de si mateix al servei d’un projecte compartit i d’un bé superior: la música.

En aquest àmbit, per a impactar en l’emotivitat del públic el grau d’harmonia entre els músics ha d’aconseguir l’excel·lència. Per això s’ha d’aconseguir que tots els membres visquin aquest projecte com a propi, més enllà del punt de vista i les necessitats de cadascú.

Harmònicament té la voluntat de ser una aportació al desenvolupament de la cultura de la pau, la convivència i el benestar en entorns on tradicionalment el bagatge de la riquesa emocional i cultural de l’individu no s’entén com un valor afegit.

L’actitud d’Harmònicament en aquest procés és la d’acompanyament, estimulant la reflexió i facilitant el diàleg entre les persones a partir d’experiències musicals, i sense interferir les dinàmiques particulars de cada organització.

Vivim en una societat que ens fa esclaus de les eines –tecnologia, velocitat, temps, educació…-, disfressada de societat del benestar. Un suposat benestar que condiciona el comportament de l’individu cap a una constant adequació per a no sentir-se marginat.

Quan aquesta societat redueix la seva raó de ser a la productivitat provoca, en els que no tenen bastant, la frustració de no poder satisfer les necessitats generades per la pròpia productivitat. En els que tenen massa, causa una permanent insatisfacció.

Els sistemes educatius atorguen poc valor a l’estudi del pensament, a l’espiritualitat, a les manifestacions artístiques i a les expressions creatives. En definitiva, a totes les matèries que ajuden al creixement personal a través de la reflexió i al desenvolupament de l’esperit crític.

La pràctica de la interpretació musical a la pròpia veu és una metàfora de l’ús d’una eina eficaç al servei de la creativitat: la pròpia veu. Amb aquest recurs natural podem relatar un discurs musical amb un inesgotable ventall de possibilitats expressives. Tan sols fa falta una idea, una reflexió, una narració i un interlocutor perquè el procés comunicatiu esdevingui una experiència existencial.

Tots els elements que convergeixen en aquest fenomen són similars als que intervenen en un procés productiu, en el més ampli sentit de la paraula. En aquest cas, no obstant això, l’eina no ens esclavitza, malgrat que sí que poden fer-ho circumstàncies com la pressió, l’excés de responsabilitat, la vanitat, l’enveja, l’orgull o la mandra. Tal com succeeix en la vida, és l’actitud generosa, humil i receptiva de l’individu en relació al pensament, al davant les exigències socials, la que ens fa esdevenir lliures o esclaus.