El valor de la dissonància en la innovació

L’harmonia entesa com de pau, concòrdia i entesa entre dues o més persones, part de la idea de proporció i correspondència de les parts en un tot. També es defineix pel principi pitagòric sobre el moviment orbital de l’univers que segueix unes proporcions musicals. La música és la disciplina que millor ens permet connectar amb el cosmos, en un sentit metafísic, i a mantenir l’equilibri amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta.

Pitàgores, en realitzar un anàlisis més profund de les relacions numèriques dels sons, va distingir entre les harmonies consonants -agradables a cau d’orella- i les dissonants. Si identifiquem la consonància amb els conceptes de plaer, de benestar, d’equilibri, de justícia i de pau, a la dissonància se li atribueixen els sentit contraris: dolor, caos, injustícia i conflicte.

La dissonància com a porta d’innovació

Les entitats socials o organitzacions, igual que la música, evolucionen gràcies a la capacitat individual i col·lectiva d’incorporar en el seu patrimoni cultural i emocional actituds, valors i normes que en un altre moment es van considerar distorsionadores de l’harmonia i la convivència.

Aïllar o eliminar la dissonància, l’opinió discordant o l’element singular suposa una derivació regressiva ja que el progrés es manifesta en la capacitat d’integrar allò que és excepcional.

L’evolució del llenguatge musical s’explica, fonamentalment, a través del procés d’integració del concepte de dissonància. Aquesta evolució parteix de la consonància perfecta, la relació aritmètica més simple de les freqüències dels sons executats simultàniament, i aconsegueix fins a considerar un so indefinit -un soroll- com un element musical significativament important en funció del context del qual forma part.

Si en un discurs musical analitzem el sentit d’una nota aparentment estranya a la tonalitat, observem que aquesta adquireix transcendència significativa i coherència en funció del seu tractament en el context. La consideració de so consonant o dissonant es desintegra en favor del valor general de l’obra.

Mantenint el paral·lelisme entre la dissonància i el conflicte, en el marc d’una confrontació d’opinions o interessos, la reflexió profunda amb voluntat de comprensió pot transformar un missatge d’aparença negativa en un argument digne de consideració, i amb la capacitat d’obrir noves expectatives i d’aportar valor al conjunt.

Reconsiderar les idees, els valors, els hàbits i costums des de la simpatia, l’empatia i la confiança facilita la creació d’espais de convivència harmònica en els quals es desenvolupen la creativitat i la cooperació. La transformació del conflicte en oportunitat es basa en la voluntat d’enteniment mutu i en l’actitud de respecte i consideració davant el diferent.