Comunicació i teletreball més enllà de la ubicació

Conviure amb les seves experiències juntament amb l’interès propi pels processos de comunicació que canalitzem a través d’Harmònicament m’han empès a fer aquesta reflexió que comparteixo aquí.

Per a què ens comuniquem?

La comunicació interpersonal és un procés que duem a terme constantment sense parar massa l’atenció sobre la seva complexitat. Ens expressem de la forma que considerem natural, entenent com a natural o pròpia la que es deriva de la manera de ser, de les creences, dels coneixements, de l’entorn social i cultural, de la tradició, etc. del col·lectiu del que formem part.

Ens comuniquem per descriure, per manifestar una idea, per fer partícip a algú altre d’allò que un pensa, per expressar sentiments, desitjos, opinions i drets. També ens comuniquem per emetre senyals sense saber, de vegades, quin és el missatge concret que es vol fer arribar.

Per tal que la comunicació es produeixi cal simplement un emissor, un o uns missatges, i un o uns receptors. Ara bé, perquè aquesta comunicació sigui eficient cal que el codi -imatges, claus, llenguatge i normes- sigui compartit, i evitar els filtres i els sorolls.

La comunicació en el teletreball

La pràctica del teletreball comporta moltes millores i alguns empitjoraments en aspectes econòmics, tècnics i emocionals: l’estalvi de costos i temps de desplaçament, la conciliació de la vida laboral i familiar, la disharmonia entre la vida professional i la personal, o l’aïllament emocional.

Des del punt de vista de la comunicació, el teletreball aporta facilitat, agilitat i flexibilitat en la transmissió dels missatges, però comporta unes notables dificultats i deficiències, molt especialment quan el tracte es manté entre persones amb diferent franja horària, amb un desequilibri entre els nivells culturals, diverses tradicions socioculturals i creences antagòniques.

Els sorolls -les alteracions que es produeixen durant la transmissió- i els filtres o barreres mentals elevades per la heterogeneïtat de valors, experiències, coneixements, prejudicis i expectatives, són els pitjors obstacles.

Què passa amb el llenguatge no verbal?

A l’apartat d’impediments per a un profitós procés comunicatiu cal afegir la menor influència dels components no verbals i para-verbals que són transcendentals per la quantitat d’informació que aporten quan dialoguem. No només per l’ús limitat que podem fer d’aquests recursos, sinó també per la diferent interpretació que d’aquests en podem fer persones de tradicions socioculturals diferents.

El volum de la veu, el to, el timbre, la fluïdesa, la claredat, el tempo, les pauses i els silencis són indicadors d’una manera de ser i d’un estat d’ànim. Així mateix, l’expressió facial, la mirada, la postura, l’orientació, els gest, la distància i l’aparença expressen també un estil determinat de comunicació.

Estils de comunicació interpersonal

Un estil inhibit s’exterioritza a través d’una mirada fugissera, un volum de veu baix i en la formulació de poques preguntes. La mirada directa i fixa combinada amb un discurs sense pauses i silencis, i poca atenció personal denoten un estil agressiu. L’assertiu, per altra banda, es posa de manifest a través d’un contacte visual freqüent, una entonació variada, i abundant atenció personal. Aquest són alguns pocs trets característics més propis del que podríem generalitzar com a cultura occidental. Sense caure en tòpics trillats, és obvi dir que ni els tons de veu ni els gestos tenen una significat universal.

Les habilitats comunicatives que si podríem considerar universals i que afavoreixen en qualsevol circumstància la qualitat de la comunicació són: l’autenticitat, l’assertivitat, la receptivitat -ment oberta-, l’empatia, la claredat i l’escolta activa.

Millor preparats

Una bona conducta comunicativa ajuda a assolir els objectius plantejats, a millorar les relacions, a mantenir l’autoestima i, en conseqüència a generar confiança, a cohesionar els equips, a estimular la curiositat i la creativitat, a expressar el reconeixement mutu. En definitiva, a estar més preparats col·lectivament per afrontar les circumstàncies actuals i els reptes de futur.